(1)
Colmeiro fou
el primer autor en donar notícia de Josep Peix i de l’herbari familiar (M.
COLMEIRO, 1846: Catálogo metódico de las
plantas observadas en Cataluña. Particulaermente en las inmediaciones de
Barcelona; Id, 1858: La botánica y
los botánicos de la península hispano-lusitana). N. FONT I SAGUÉ donà la
primera notícia de l’obra Plantas usuals,
en la Història de les ciències naurals a
Catalunya (1908). F.J. PUERTO SARMIENTO extractà algunes referències
personals de Josep Peix de l’arxiu del Reial Jardí Botànic de Madrid (ARJBM),
dins: La ilusión quebrada. Botánica.
Sociedad y Política científica en la España Ilustrada. (1988).
(2)
Un paquet de
19 cartes adreçades al segon catedràtic del Reial Jardí, Anton Palau i Verdera,
que comprenen del 12/4/83 al 16/9/86, més una carta de 11/92. També donen
notícia de Peix algunes de les cartes de Sala a Palau (d’un paquet de 8 cartes
datades entre 29/10/83 i 1/2/86), i una de Pourret al primer catedràtic Gómez
Ortega, datada 7/10/83. Tots aquests materials es conserven a l’arxiu de la
reial institució.
(3)
Una filla de
Josep Peix estava casada amb un senzill jornaler de les Drassanes, cosa que
dóna una idea ben clara de quina era la posició social de la família. Això no
exclou la possibilitat d’antecedents familiars il·lustrats: dues generacions
abans hi hagué un altre Josep Peix, frare mínim, que havia estat catedràtic a
Cervera, examinador sinodal dels bisbats de Barcelona i Jaca, i provincial de
la seva ordre, publicà un sermó panegíric pronunciat el 8/12/1754 a la catedral
de Barcelona (J PEIX [1755]: Singular
esmero de la omnipotencia en el raro y primoroso modo de concebirse Maria en
Grácia; Barcelona, impr. Giralt)
(4)
La Duana
vella s’havia cremat l’an 1777. El procés de construcció del nou edifici es pot
seguir en el dietari del Baró de Maldà: excavació (gener del 84); acabament de
la font de pedra (19/10/84); assentament de la nova fàbrica sobre sòcols de
marbre negre (12/85); remat del portal del mig (15/12/86); no s’acabaria fins
al 1790. Aquest edifici esdevindria amb el temps la seu del Govern Civil de la
província. També ens informa el Baró de
les pluges extraordinàries de desembre del 83 i començaments del 84, que a més
d’inundar el jardí de Peix causaren estralls per tot el pla de Barcelona i
desbordament dels rius; s’hagueren de fer a totes les esglésies rogatives pro serenitale, amb el Santíssim patent.
(R. AMAT I CORTADA: Calaix de Sastre, v.
1, Curial, 1988).
(5)
Pere Andreu
Pourret [1755-1818], corresponsal del Reial Jardí a Narbona, centralitzava la
correspondència de Gómez Ortega amb bona part d’Europa. L’any 83 viatjà a
Barcelona atret per la fama de l’herbari dels Salvadors i per l’interès que
tenia per la vegetació pirinenca i prelitoral. Recollí les seves observacions
en una Relation d’un voyage fait depuis
Narbonne jusqu’au Montserrat par les Prénées que presentà a l’Acadèmia de
Ciènces de Toulouse i que només es publicaria en forma molt extractada, i sense
la part itinerària.
(6)
Nota de las plantas del Jardí de Peix. VA annexa a la carta a Palau de 22/2/95 (ARJBM).
(7)
Antoni Palau
i Verdera [1734-1793], segon catedràtic del Reial Jardí des de 1773, es
distingí com a traductor de les obres de Linneu al castellà. Antoni Sala i
Domènech era l’hereu de l’apotecaria
de Francesc Sala, un dels fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica
Experimental, més endavant Acadèmia de Ciències de Barcelona, de la que ell
mateix formaria part (1786). En no acceptar Balmes el nomenament, Sala quedà
com a controlador únic durant al menys 10 anys d’una nòmina de subministradors
de plantes que comprenia com a mínim, a més de Josep Peix: Isidre Prat,
herbolari de Sant Pere de Bas, l’apotecari de Camprodon (Tomás Izquierdo), i el
de Maó (Andrés Hernández).
(8)
Una poc
afortunada al·lusió de Peix al pagament motivà una dura resposta de Palau: este Jardin no debe ni paga pension à nadie,
y que si à Vmd se lè ha de considerar el pago ó gratificacion de algun tiempo
que tenga empleado para la remesa que se le hà hecho este año, lo exponga Vmd
por medio de dn Antonio Sala, en cuya vista resolverà a la Junta lo que le
parezca justo y deba pagarse (Palau: carta a J. Peix, 11/8/84, ARJBM). En
endavant Sala s’encarregà de valorar els enviaments de Peix; així taxà el de
1784 en 10 duros:...se le darían mil si
los mereciese. Que vea à quienquiera que los entregue y que si no le gusta este
modo de servir al Jardín que lo diga que se dara providencia para que el que
govierna vaya à cargo de otro (Palau: carta a Sala, 27 oct. 1784, ARJBM).
(9)
Sala passava
a Palau informes desfavorables de Peix: No
admire V. El nombre que se da á alguna de ellas respeto à que es aquel con que
las conoce Peix, haviendome visto obligado á hazerlo por privarme de disputas,
y porque no equivocara lo que se pedia: muchas de las plantas que mantienen el
nombre con que las pidió V. las mandé arrancar en mi presencia, y en las demas
puede ser que Peix haya equivocado algunas, quien parece ha querido añadir y
substituir otras à las que se pedían por motivo de haver perecido algunas de
estas, como que en lugar del Anagallis Monelli ha puesto el Anagallis
arvensis flore ceruleo y assi de otras...(Sala: Carta a Palau, 10/3/84.
ARJBM). Per la seva banda, Peix es mostrava escèptic amb les iniciatives del
corresponsal: Lo Sr. Anton Sala ha escrit
en diferents aputecaris que li fesen llista de las plantas que se criaven en
aquell terreno y jo he vist una llista de plantas que li an enviat ni ell ni lo
aputecari ne trobaran la maitat y si las y demanen quedara mal (J. Peix:
Carta a Palau, 29/4/86, ARJBM).
(10)Una lliura (moneda catalana) constava de 20 sous, i 1 sou de 12 diners. 1
pesseta (moneda castellana), de 4 rals de billó, es canviava a 7 sous 6 diners.
Una rova catalana de 26 lliures de pes equivaldria a uns 10.4 kg.
(11)Relación de las plantas que entregó
y puso en masetas de dicho Jardín, por disposicion del difunto Director Dn.
Lorenzo Roland, el Botanico Josef Peix. (13/12/90) Dins: Libro de cuenta y
razón del Jardín Botánico. (Arxiu de la Univ. de Barna). Aquest document i
el del projecte Meca, citats per M.D. GASPAR GARCÍA, 1994: Aparición del Jardín Botánico de Barcelona. Historia, evolución e
influencias científicas (1784-1854).
(12)Uns dos o tres mesos que...serveix
ja part de dit hort per botánica, i actualment, en la caseta destinada per
testos ab plantas medicinals...oberta escola de la botánica en dita caseta per
est objecte. Hi acuden jóvens de las classes de metges, cirurgians i apotecaris
per aprendre la facultat de farmácia o botánica...(R. AMAT i CORTADA: Calaix de Sastre, III, 3/11/96, Curial, 1988).
(13)La biblioteca on es conservava aquest herbari no podia ser altra que la del
Col·legi del Bisbe, on l’any 1819 el bisbe Sitjar establí una Secció Catalana,
que constava d’obres d’autors catalans, un monetari i un ...gabinete de su historia natural...de una
sola mano le vinieron desde el principio 300 volúmenes con algunos manuscritos
apreciables, muchísimas monedas, 320 plantas disecadas...(Diario de Barcelona,
15/11/1819). Així, doncs, l’herbari, o el que en quedava, ja no era en poder de
la família aleshores. Els materials d’història natural de la Secció Catalana
constituiren el nucli inicial (1874) del Museu d’Història Natural del Seminari,
avui existent, però molts la majoria es va perdre durant la guerra civil, i
potser fins i tot abans. En tot cas, l’herbari no s’ha conservat.
(14)MUÑOZ, I et al, 1993: Inventory and cataloguing
of the herbarium P.A. Pourret (1785-1818). Webbia,
48:605-610
(15)Colmeiro havia dubtat de l’existència d’aquest Ametller: pensant en l’hereu
Joan, opinà que Townsend n’equivocà el nom; però aquest Ignasi consta en les
primeres actes de la Reial Conferència Física: demanà l’admissió, juntament amb
altres aspirants, el 1766, però fou un dels dos que en quedaren fora. També hi
consta arran d’un estudi sobre el Senet que havia convingut amb Palau (J.
IGLÉSIES, 1964: La Real Academia de
Ciencias Naturales y Artes en el siglo XVIII)